Adreça documentada · edició juliol 2026

Marina155

Un número al Carrer de la Marina no és només una porta. Dona accés a un interior d’illa públic, a un barri sorgit al voltant d’un fort, a la retícula de Cerdà i a la història d’una fotògrafa que va obrir un estudi quan poques dones podien dirigir-ne un i signar les seves fotografies.

Reconstrucció a partir de fonts públiques municipals, premsa i estudis. No és una guia oficial de l’Ajuntament.

155 número al Carrer de la Marina, 08013 2015 obertura dels jardins interiors (BIMSA, març) 1.300–1.610 m² de jardí públic (xifres publicades divergents) 40 Carrer 40 al Pla Cerdà, abans del nom Marina

Història de l’adreça

Vuit parts de la història d’aquesta adreça. Tria’n una.

1714→Fort 1860Cerdà nomsCarrer 155155 1831–1912Anaïs 2015Jardí barriBarri avuiAvui

Cronologia

1714+Fort Pius i el control de la ciutat

1860Pla Cerdà; neix el Carrer 40

1853Estudi fotogràfic Napoleon a Barcelona

1896Cinematògraf a la casa Napoleon

1933Estació de metro Marina (L1)

1992Jocs Olímpics; recuperació del nom Marina

2015Jardins Anaïs Napoleon · Marina 155

Interior d’illa: idea i recuperació

Cerdà va pensar patis interiors d’aire i llum. El segle XX els va omplir. Des de 1987 Barcelona n’ha recuperat desenes; el de Marina 155 (2015) va ser el primer «temàtic».

Illa plena

Jardí públic

01 / 08

1714→

Fort

Abans de la graella: Fort Pius

El barri es diu Fort Pienc perquè aquí hi va haver un fort militar — Fort Pius — lligat al control de Barcelona després de 1714. Quan l’Eixample va créixer, el fort va desaparèixer; el nom va restar com a adjectiu de lloc.

Fort Pienc és avui un barri dens de l’Eixample, a prop de l’Arc de Triomf, L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya i l’Estació del Nord. Des dels anys 2000, s’hi ha consolidat una presència xinesa notable. El número 155 és molt posterior al fort i forma part de la ciutat que es va expandir després; el nom del barri en conserva el record.

02 / 08

1860

Cerdà

Pla Cerdà: el Carrer 40

El 1860 s’aprova el pla d’eixample d’Ildefons Cerdà. La via que avui diem Marina va néixer com a Carrer 40: una de les línies amples (uns 50 m cap al mar) que connecten el passeig marítim amb l’altiplà de la ciutat.

La retícula de l’Eixample no és només estètica: respon a criteris d’higiene i ventilació i preveu patis interiors a les illes. Els xamfrans de 45° als encreuaments i l’amplada d’eixos com Marina defineixen el caràcter del districte. Més amunt de la Diagonal, Marina s’estreny (uns 20 m). El número 155 és al tram ample, a Fort Pienc, entre l’eix i la trama residencial del barri.

03 / 08

noms

Carrer

Per què es diu Marina

El nom actual commemora les glòries de la marina mercant i militar catalana. Va ser Víctor Balaguer qui va omplir la graella de Cerdà amb un nomenclàtor dedicat a Catalunya, les seves institucions i figures.

La via fa uns 4 km i té uns 380 números de carrer, des del Moll de la Marina fins al Baix Guinardó. Travessa la Vila Olímpica, Fort Pienc i la Sagrada Família; la façana del Naixement de la basílica dona a Marina. Entre 1931 i 1939 es va dir Passeig del Doctor Robert; després, sota altres règims, va rebre noms imperials (Carles I) fins que el 1992 — any olímpic — es va recuperar el nom Marina. L’estació Marina de la línia L1 es va inaugurar el 1933. A l’altura del número 155 hi ha documentada una font Wallace; a prop, al 164, una escultura de Neptú.

04 / 08

155

El número: una porta al pati

Marina 155 és l’accés públic als Jardins Interiors d’Illa Anaïs Napoleon. Qualsevol persona pot travessar el passadís i entrar al jardí interior de l’illa.

L’illa queda delimitada pels carrers de la Marina, Gran Via, Sardenya i Casp. BIMSA va urbanitzar l’interior; les obres van acabar el març del 2015. El jardí té zones de joc per a diferents edats, espais d’estada i arbrat existent que es va conservar. També es va renovar el passadís d’accés, amb il·luminació i acabats que li donen l’aire d’un rebedor. Des del carrer, el número forma part del paisatge quotidià de l’Eixample — comerços, habitatges i garatges — i dona accés a un espai verd al centre de l’illa.

05 / 08

1831–1912

Anaïs

Anaïs Napoleon, més que un rètol

Anne Tiffon Cassan — coneguda com Anaïs Napoleon — va ser una de les primeres dones professionals de la fotografia a Espanya. Va néixer a Narbona (les fonts oscil·len entre 1827 i 1831) i va morir a Barcelona el 1912.

Va treballar amb el daguerreotip i les cartes de visita. El 1896, la casa va presentar el cinematògraf amb la presència dels germans Lumière i va obrir una de les primeres sales estables de la ciutat. L’estudi va continuar obert fins a finals dels anys 1960. El 2015, Barcelona va donar el seu nom al primer interior d’illa temàtic per recordar l’aportació d’una fotògrafa professional en una època que sovint ignorava la feina de les dones.

06 / 08

2015

Jardí

El primer interior d’illa temàtic

Des de 1987 Barcelona ha recuperat desenes d’interiors d’illa amb un patró força sistemàtic. A Marina 155 es va canviar la filosofia: personificar l’espai. El disseny s’organitza com l’interior d’un pis de l’Eixample.

Des del 1987, Barcelona ha recuperat desenes d’interiors d’illa amb un patró força sistemàtic. A Marina 155, el disseny va donar una identitat domèstica a l’espai: s’organitza com l’interior d’un pis de l’Eixample. El rebedor explica qui va ser Anaïs Napoleon. La «cuina» acull fruiters; el «menjador» i la «sala», el mobiliari urbà; les «habitacions», les zones de joc. BIMSA descriu dues zones de jocs infantils i una zona d’estada i jocs a l’aire lliure, amb paviments diferenciats. Betevé (2015) parla d’uns 1.300 m² i d’horari diürn (aproximadament 10–21 a l’estiu i 10–19 a l’hivern). Altres guies d’arquitectura citen uns 1.610 m². El jardí públic, accessible des del número 155, porta el nom d’una pionera de la fotografia.

07 / 08

barri

Barri

Fort Pienc al voltant del 155

Marina 155 forma part d’un barri residencial de l’Eixample, amb equipaments culturals de la ciutat a poca distància a peu.

A poca distància hi ha l’Arc de Triomf i el passeig de Lluís Companys; L’Auditori; el Teatre Nacional de Catalunya; l’Arxiu de la Corona d’Aragó; el parc de l’Estació del Nord; i el mercat i la biblioteca de Fort Pienc. La Monumental — l’única plaça de toros que encara es conserva a la ciutat — i l’estació de metro Monumental (L2) marquen l’eix cap a la Sagrada Família. Fort Pienc té un ambient veïnal dins l’Eixample: hi ha menys aparadors de grans marques que al passeig de Gràcia i més vida al carrer i al mercat.

08 / 08

avui

Avui

El que es pot llegir al número avui

Avui, Marina 155 és una adreça mixta: habitatges, serveis i accés a un jardí públic que porta el nom d’una dona.

El present reflecteix decisions urbanístiques acumulades al llarg del temps. A l’Eixample encara cal combinar densitat i zones verdes. Recuperar els interiors d’illa és una manera d’afegir espais verds sense crear un parc nou a escala de ciutat: consisteix a obrir patis que la retícula ja preveia. El número 155 dona accés a aquest recorregut: des del carrer, pel passadís, fins al jardí. Si t’hi atures, pots llegir en deu minuts com tres segles de decisions han donat forma a l’adreça.

L’illa i l’eix

L’illa entre Marina, Gran Via, Sardenya i Casp. L’accés públic des del 155. L’eix de Marina des del mar fins al Guinardó.

Sagrada Família — façana del Naixement cap a Marina
La Monumental i metro Monumental (L2)
Arc de Triomf · Estació del Nord
L’Auditori · Teatre Nacional de Catalunya
Metro Marina (L1) · eix de nit cap a Razzmatazz

Fonts

Cada afirmació important es pot seguir fins a una font pública. Les xifres de superfície del jardí divergeixen entre reportatges; les indiquem amb la font corresponent.